9/8/12


 

Article de la Sra. Pont sobre "la parra" de casa.


Una magnífica veïna i millor persona, la Sra. Pepita Pont, va publicar un article al Diari de Sabadell del dissabte 4 d’agost que ens ha omplert d’alegria a tota la família.

En ell parla de la parra de casa, de la casa on jo vaig néixer fa més de cinquanta quatre anys. Una parra que van plantar els pares tot just es vans instal·lar en la seva nova llar ( el dia de la Mare de Deu d’Agost  faria cinquanta cinc anys) al carrer  de la Baronia (llavors Arraona) cantonada Bruguera. Una parra que per a tots nosaltres fou més que un simple vegetal. Fou  l’ombra que, sobretot a l’estiu,  ens acompanyà tantes hores  de conversa amb la família i els veïns , que ens va permetre tantes hores de joc a mi mateix i als meus fills (a sota seu hi havia un gronxador) i que va estar present en les nostres vides des del dia que la família anar a viure a aquesta casa fins el trist jorn en que, morts els pares, el meu germà i jo mateix la vàrem retornar als seus propietaris.

L’article diu així:



“La parra del carrer Josep Bruguera provoca l’admiració de tothom”

Qui havia de dir que una parra que van plantar l’Emili i la Lluïsa, amb els anys que fa que aquest matrimoni ens va deixar, ja per les malalties o per la seva longevitat, hagi crescut d’una manera desmesurada “ja que ningú la cuida”, traspassant la paret de l’eixida i penjant plena de raïms, adornant el carrer i donant-li una alegría insospitada.

Vaig quedar sorpresa en veure que una senyora baixava del cotxe i, amb una càmera, va fotografiar aquesta parra des de diferents angles.

No vaig poder deixar de felicitar-la pel seu bon gust. Va dir-me que cada dia, quan passa per aquest carrer, no deixa d’admirar-la i, al parlar-ne amb el seu marit, aquest li suggerí que la fotografiés.

Una bona pensada! M’agradaria que tothom la respectés i, qual els raïms siguin madurs, poder-los collir per degustar-los entre tots els veïns, principalment amb l’Emili i el Lluís, els dos fills del matrimoni que la va plantar.

Si això es pot assolir, serà un èxit de la cultura del nostre poble.

Pepita Pont.

Gràcies Pepita, gràcies per aquest breu però sentit article que , amb el motiu  de la parra, ens heu demostrat que, com nosaltres, els veïns, els nostres  estimats veïns, seguiu  recordar als pares.

Si em permeteu però voldria fer només una puntualització. Dieu que, malgrat que ningú en te cura, ha traspassat la paret i està plena de raïms. No és del tot cert. Tal com em va dir la meva estimadíssima Teresa Sais, una altra veïna del carrer Bruguera, la mare, des d’allà on sigui, la segueix regant cada dia. Si no, com és que està tant maca que provoca l’admiració dels vianants?

2 comentaris:

Conxita ha dit...

Molt emotiu Lluís, m'imagino que amb aquest escrit hauràs reviscut temps passats.

Lluís Monge ha dit...

Tens raó Conchita. Aquest article va portar tants i tants records al meu cor i al meu cap que em vaig fer un tip de plorar....