Homenatge a la iaia Lluïsa

Per fi he acabat de currar… Mira que m’agrada la meva feina. Però tot i així, a vegades els dies es fan molt llargs. Aquestes dues cantonades que tinc per anar a agafar el bus de tornada cap a casa se’m fan eternes. I això que sempre intento buscar-me al·licients absurds per entretenir-me, i fer que el temps passi més ràpid. Però no hi ha manera… Sort de l’MP3…

Mentre espero l’autobús, m’evadeixo mirant la gent que passa. No sé ben bé què és el que fa que algunes persones em cridin l’atenció immediatament, i en canvi d’altres passin tres cops per davant meu (o per la meva vida) i ni me n’adoni.

Ja està aquí. Pujo al bus i repenjo el cap a la finestra. El bus arranca, i s’atura al mateix cantó, per deixar passar als peatons. Travessa el carrer una personeta que acapara la meva mirada. Camina només trepitjant les ratlles blanques del pas zebra. És una nena, d’uns 5 o 6 anys. El que realment fa que em fixi en ella és que porta pintades les ungles de vermell. Va donada de la mà de la que molt probablement és la seva àvia; una dona de posat entranyable, i mirada de devoció a la néta. Quin vincle tant maco.

Des de sempre m’ha agradat el color vermell.

De sobte, em ve al cap la teoria d’una companya de feina que ella anomena “casualitats còsmiques”. És quan, no saps perquè, sembla que el cosmos s’hagi posat d’acord per ocupar el teu cap amb una cosa en concret. Doncs ara, per mi s’ha donat una casualitat còsmica. Varis fets casuals s’han ajuntat per fer-me pensar en una mateixa cosa. Lògicament, són coses que passen desapercebudes a la vista de tothom, excepte de la persona que les viu; en aquest cas, jo. Mentre espero el bus a la plaça Taulí passa una nena amb les ungles pintades de vermell amb la seva àvia.

El cap se m’omple de records. És d’aquells moments, que si els hagués de dibuixar faria un cap obert per dalt que està ple fins al punt de vessar. En aquest cas vessen coses boniques (que estarien simbolitzades per... per exemple, flors), i coses no tan boniques, més crues (com per exemple... sang).

Penso en la meva àvia. De fet, molt sovint penso en la meva àvia. Fins i tot en contextos que en principis són completament a ella. Però en moments com ara la recordo amb més intensitat.
Després de la seva mort, es fa difícil pensar-hi amb serenitat. És una lluita interna constant per preservar els bons moments, i no només la fi d’aquests, per preservar a la persona a la memòria, per no oblidar-la per molt que la seva absència dolgui.

I és que en el fons, quan una persona et cala, quan una persona és un pilar per tu, no la pots esborrar per molts esforços que facis. Això és bo. És una persona que ha impregnat a la teva persona fins al punt que mai desapareixerà, perquè està en tu. Tu ets una mica aquesta persona. Jo, sóc una mica ella.

Dit: fàcil. Fet: molt complicat. Assumir que ja no hi és... és pràcticament impossible. Assumir que no hi ha res a les teves mans perquè això canviï... encara més impossible. Només queda resignar-se. La mort és això. És saber que ja no tornaré a menjar mai més els millors macarrons del món, i que mai sortiré sempre de casa d’algú amb una bosseta de pomes a la mà.

A vegades, jo mateixa, ni tan sols he estat conscient del paper tan i tan vital que ha jugat a la meva vida. Saps que l’estimes, que vols estar amb ella. Saps que per tu, felicitat, vol dir moltes coses, però una d’elles és que et rebin dient: la meva reina!!! I són aquestes coses les que una, quan ja no hi són, no pot parar de trobar a faltar.

Hi ha actes que no tenen el mateix mèrit si no li comunico. És absurd, perquè l’acte és el que és, i jo he d’estar orgullosa de l’acte, del que he aconseguit. Però no, jo em sentia orgullosa, sobretot pel reconeixement que ella li donava a aquests actes. Per l’alegria que li provocaven. I clar que hi segueix havent gent que se n’alegra, se n’orgulleix, dels meu avenços. Però no sé, és diferent. Hi ha coses, que en certa manera feia per ella. Treure’m un títol d’anglès (perquè ella pogués dir a la tenda que la seva néta tenia el títol de professora d’anglès), treballar sempre al màxim per ser el més autosuficient possible (perquè ella se n’orgullís que a la seva néta no li queien els anells per treballar de cambrera), aprendre constantment i treure les millors notes possibles (li encantava saber que la seva néta era de les millors de la classe)... són actes que, pel simple fet de no poder comunicar-los-hi, de no poder rebre l’alegria que ella em transmetia en assabentar-se’n... perden valor.

Això no vol dir, ni molt menys, que pel fet que ella no hi sigui jo deixi de fer totes aquestes coses! No és pas això el que ella voldria! Però si que vol dir, que el valor que em reporten a mi és una mica més petit.

Ara bé, d’una altra manera, menys real, menys física li segueixo comunicant. Parlo amb mi, com si estigues parlant amb ella. I això em fa adonar que, en certa manera, pensar per ella, o pensar en ella, em fa retrobar-me una mica amb mi mateixa. És com un fil, molt íntim, molt personal, amb la meva pròpia arrel.

Les flors i la sang no paren de vessar, s’escampen al meu voltant. Estic deixant l’autobús tacat de vermell, i ple de pètals, tots ells, com no, de color vermell! Es barreja tot entre si... es barreja la sang, la mort, la buidor, el trobar a faltar un puntal vital, la necessitat no complerta, la irrevocabilitat... amb els pètals, l’essència d’una mateixa, els records, les alegries viscudes, l’amor infinit (i com la mort, irrevocable).

En el fons, me n’adono que sóc afortunada de trasbalsar-me així per la mort d’una persona, la iaia Lluïsa, perquè en el fons no deixa de ser una manifestació de la importància que va tenir a la meva vida aquesta persona, de la petjada que ha deixat en mi, en tots els racons del meu cos, del meu cap, del meu cor. I això, ho tindré amb mi per sempre.

De sobte, atabalada, m’aixeco del seient de l’autobús. Ja he arribat. Final del trajecte. Torno a recollir tots els pensaments dins del meu cap. Baixo i enceto el camí cap a casa. Acabo de decidir que avui em pintaré les ungles de vermell.


Petit text dedicat a la Iaia Lluïsa, a data de 25 de Novembre del 2008, just un any després de la seva mort.

Georgina Monge López

Intel.lecte i Nova 3, trentè aniversari

Sortint de la inauguració de la Biblioteca d'humanitats, i amb motiu de la celebració del trentè aniversari de la Galeria Intel·lecte i Nova 3, vaig assistir a la inauguració de l’exposició antològica i gràfica commemorativa de l'efemèride. A més de poder contemplar magnifiques obres de Ramon Noè, o de l'Alfons Borrell i de tants artistes que han estat vinculats a aquesta galeria, vaig poder saludar, a més de la Sra. M. Antònia Blasco —la seva propietària i autèntic motor i ànima d'aquest espai d'art— amics com el Ricard Calvo o l'Emili Hierro, la qual cosa sempre és un plaer.

Des d'aquí voldria felicitar la M. Antònia per haver mantingut durant tres dècades un focus de cultura i d'art tan important per a Sabadell.

Per molts anys!

Presentació del Cicle Politeia

Dijous 6 de novembre vàrem fer la roda de premsa de presentació del Cicle Politeia, un esdeveniment clàssic en el mon cultural i social de Sabadell.
En aquest ocasió vaig tenir l’oportunitat de compartir taula amb el Sr. Xavi Zulet, representant de la prestigiosa entitat Lliga dels Drets dels Pobles, coorganitzadors amb l'Ajuntament d'aquest Cicle.

L'objectiu que perseguim és oferir a la ciutadania, mitjançant fòrums de debat del pensament i de les idees, referents en valors cívics i polítics, escollint temes d’interès i ponents d’alt nivell.
Un dels grans mèrits que ha tingut des de sempre Politeia és el d'apropar-se als temes d’actualitat, als temes que interessen evitant divagacions sobre qüestions abstractes o allunyades de la realitat.

Per tant, si hem d’estar molt contents de les edicions anteriors, encara ho hem d’estar més de la present tant pel que fa al tema com als ponents.

Pel que fa al tema: l’abstenció (versus participació). Malaltia social que es manifesta en cada elecció d’una manera preocupant. Per què és produeix? És degut al desencant com diuen uns, o com a conseqüència de la comoditat de la societat del benestar que diuen altres. On ens pot portar? A fórmules totalitàries o bé, com a alternativa, a inclinar-nos cap a estratègies de democràcia participativa? Quina és la legitimació dels càrrecs electes quan els percentatges de participació han estat molt baixos?

D’aquestes i de moltes altres qüestions tindrem oportunitat de reflexionar amb uns ponents d’altíssim nivell que ens oferiran la seva visió des de perspectives diferents però alhora complementàries: Manuel Pimentel, Ferran Mascarell, Sílvia Coppulo, Margarita Riviere- i Jordi Sánchez.

Per tant, res més, tan sols felicitar totes les persones que faran possible aquest cicle Politeia i molt especialment a la Lliga dels Drets dels Pobles, perquè sense aquest treball conjunt no hauria estat possible l’organització d’aquest esdeveniment tan important per a la nostra ciutat.

Adeu amic Joan

Ahir al matí em vaig assabentar del traspàs d'un gran ciutadà i d'una millor persona: l'amic Joan Barberan. Un home que estimava Sabadell i estimava el Sabadell.

Treballador incansable, i amb una amabilitat i generositat fora del comú, sempre tenia una frase amable per a tothom..

Encara recordo, amic Joan, el dia que em vas sorprendre amb un bonic regal: una col·lecció de fotografies antigues de l'antic camp de l'Arraona i una foto aèria del Club Natació Sabadell, les quals, des del dia que me les vas lliurar, estan penjades al meu despatx. A totes les persones que s'hi han interessat sempre els he dit: "Són un obsequi del meu amic Joan Barberan". Eren còpies de les originals que, amb la teva habitual generositat, havies lliurat a l'Arxiu

I també em ve a la memòria aquell dia que em vas fer veure aquell vídeo de promoció del Centre d'Esports, que fou idea teva, el qual acabava dient "...A Sabadell... del Sabadell!".

Joan, a partir d'ara no et trobarem per la Rambla, ni et veurem organitzant actes solidaris o de captació de nous socis per al teu Centre d'Esports Sabadell, però et puc ben assegurar que totes les persones que t'hem conegut et seguirem tenint molt present.

Acte de cloenda Lluïm diferències, vestim il.lusions

Sabadell és una ciutat on conviuen moltes realitats culturals diferents. Aquestes realitats han comportat noves formes d'expressió cultural interessants de compartir i que han estat l'origen d'aquest projecte que hem anomenat "Lluïm diferències, vestim il·lusions".

Vint-i-quatre dones procedents de la diversitat cultural més absoluta n’han estat les veritables protagonistes. Han aconseguit desenvolupar un taller de costura, un cicle de conferències, una exposició de fotografies, una altra de vestits i fins i tot una desfilada.

És per tot plegat que, a l'hora de fer balanç d'aquest projecte, podem concloure sense cap mena de dubte afirmant que ha estat una experiència molt interessant tant per les persones que hi han participat directament com pels que ho hem fet d'una manera indirecta.

Per tant, tan sols fer-los arribar una felicitació molt sincera que cal fer extensiva a totes les persones que els han ajudat: monitors/es, professors/es, tècnic/es... i molt especialment al Sr.. Antoni Miró, el qual, des del primer moment, va avalar aquest projecte.

Moltes felicitats!

Jornada Joan Sardà 2008: "La comunicació a l'empresa"

Avui (4 de novembre) hem pogut gaudir d'un acte molt interessant organitzat per Caixa SBD dins del marc de la Jornada Joan Sardà 2008, que enguany ha versat sobre "La comunicació a l'Empresa"

Aquesta Jornada, a la qual he tingut l'honor de ser convidat en l'acte inaugural compartint taula amb el Sr. Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, i amb el Sr. Antoni Soy, secretari d'Indústria i Empresa de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, i al posterior dinar col·loqui, ha constat de dues parts. En la primera, fent de moderador el Dr. Carles Murillo, catedràtic d'Economia de la UPF, han fet de ponents els Sr. Manel Adell, director general de Desigual, i el Sr. Pau Herrera, director general de BPMO. En la segona, el Sr. Manuel Campo Vidal ens ha fet una conferència molt interessant que ha acabat amb un enriquidor diàleg.

Moltes gràcies i moltes felicitats a Caixa Sabadell per organitzar un esdeveniment tan important per a la ciutat!

Fotos realitzades per la Sra. Berta Tiana i cedides amablement per l'Obra Social Caixa Sabadell.

Fiesta del cocido andaluz

El diumenge 19 d'octubre vaig tenir l’oportunitat de compartir el tradicional "cocido", organitzat pel CCRA San Sebastián de los Ballesteros, amb una bona colla d'amics: el Josep Escartín (síndic municipal de Greuges), la Marisol, la Carme Folch i el seu marit —el Marià de SBD Sardanista—, l'Alfonso del CCAHR Virgen de Gracia i la seva esposa —la Concha—... i tants i tantes amigues i amics del CCRA San Sebastián de los Ballesteros.

A tots ells, moltes gràcies per la bona estona que vàrem poder compartir.

Per molts anys, Saballuts!

El diumenge dia 26 d'octubre vàrem tenir l'oportunitat d'assistir a la Jornada Castellera on, a més dels Saballuts, ens varen acompanyar una colla de Terrassa i una altra de Figueres.

Fou una jornada una mica accidentada, ja que les coses no varen acabar de sortir bé del tot. Fins i tot vàrem tenir un ensurt amb dos membres de la colla de Figueres que hagueren de ser traslladats a l'hospital després d'haver fet llenya. No obstant això, i tal com em va comunicar l'amic Jordi Sempere, les ferides no foren de consideració.

Malgrat aquests petits incidents, tots plegats vàrem poder gaudir d'una bonica Jornada Castellera. Per molts anys, Saballuts!

Moltes Felicitats Mónico

El passat dissabte 18 vaig tenir l'honor de ser present en l'homenatge que tota la ciutat va retre a un excel·lent artista i encara millor persona: Manolo del Río.

Moltes felicitats, Manolo (Mónico)! Et mereixes aquest homenatge i molt més.

Homenatge a Manolo del Río

El proper dissabte, Sabadell, i especialment el flamenc local, retrà homenatge a Manolo del Río.

Manolo del Río és per a molts el primer sabadellenc que es convertí en cantaor professional. Ha actuat en teatres de tot Espanya i Portugal, compartint cartell amb artistes com Lina Morgan, Quique Camoiras o Juanito Valderrama. Fora de l’Estat, ha mostrat el seu talent a llocs com París, Teheran o Beirut.

Però aquest homenatge no és tan sols a la carrera de l’artista, sinó que és també un homenatge al mestre, a l’amic i a la gran persona que és Manolo del Río. Tothom qui el coneix té present la generositat amb què ha impulsat el flamenc a la nostra ciutat, així com les carreres de grans artistes, com és el cas dels germans Rafael i Juan Manuel Cañizares.

El passat dimecres, durant la roda de premsa de presentació de l’acte, un cop més, vam poder comprovar com és d’entranyable aquest gran artista. Tot i ser el protagonista d’aquest homenatge, en tot moment es va mostrar com una persona senzilla, que ens va cantar algun fragment i que fins i tot es va emocionar a l’hora de recordar el suport rebut de la seva esposa i altres familiars.

El concert d’homenatge s’iniciarà amb una primera part en què actuaran Luis Reinaldors i Jose Aroca, a la guitarra, i Pepe Hoyos, Rosa Álvarez, Luciano Carmona, Blas Maqueda i Manolo Linares, al cante. A la segona part, arribaran les actuacions de Rafa Cañizares a la guitarra i de Blas Córdoba al cante. Tot plegat ho presentarà el periodista i expert en flamenc Josep Ache. Tancarà l’homenatge una actuació del mateix Manolo del Río.

A tots els qui estigueu interessats a assistir a aquest acte, us informo que les entrades, que són gratuïtes, les podeu recollir a la taquilla del Teatre Principal.

El Canto del Loco

Quin concert!

Quan gairebé encara ressonen les últimes notes de la darrera cançó, podem afirmar que l’actuació d’El Canto del Loco ha estat històrica. I ha estat així perquè els ciutadans i ciutadanes de Sabadell i d'altres poblacions han demostrat, un cop més, les seves ganes de passar-s’ho bé i el seu civisme.

Més de cent mil persones, de totes les edats, s’han aplegat al parc de Catalunya per sentir el grup de pop més popular i important de tot l’estat espanyol —i per gaudir-ne—, en l’únic concert gratuït de la banda, sense que el més petit incident deslluís la festa.

Moltes gràcies a totes les persones i entitats que ho han fet possible i fins al proper concert. Gaudim dels records que ens ha deixat aquest.

El monument a la sardana comença a tenir forma

El passat dimecres 17, els amics Robert Guillem i Marià Teruel, de Sabadell Sardanista, juntament amb l'escultora Pepita Brossa, vàrem visitar el taller de l'artista que està treballant la pedra, l'escultor Lluís Cera, per comprovar l'evolució del monument a la sardana.

Tots plegats vàrem poder copsar, d'una banda, l'excel·lent treball del senyor Cera i, de l'altra, que, al ritme que segueix la feina, l'obra estarà acabada a finals d'any i, en conseqüència, podrem inaugurar aquest monument amb tots els honors durant el mes de març del 2009, tal com era previst.

Sens dubte, una bona notícia per a tots els sabadellencs i les sabadellenques, especialment per a la gent del món de la sardana.

Per fi Sabadell podrà comptar amb un monument a la nostra dansa!

Imatges de Festa Major: El Castell de Focs

L’altre dia us apuntava que hem rebut moltes felicitacions pel pregó d’enguany. El cert és que han estat molts els actes pels quals hem rebut bona crítica, també pel castell de focs.

Jo personalment el vaig viure d’una manera molt especial. Tot i que el darrer acte del dilluns és el ball de fi de festa, el castell de focs és el punt final de la Festa Major, és un dels actes que genera més interès i que convoca més nombre d’espectadors.

Aquest any he estat força més tranquil durant tots els dies de festa —recordeu que l’any passat va ser la meva primera Festa Major com a regidor de Cultura—, però el cert és que no vaig respirar a fons fins al darrer pertard. Llavors sí, el castell de focs havia estat a l’alçada de tota la programació, i els comentaris que vaig poder sentir anònimament del públic del parc de Catalunya em van deixar satisfet, amb aquell regust que et deixa la feina ben feta.

Des d’aquí vull felicitar un altre cop tot el personal municipal, totes les entitats, tot l’equip de govern i tots els que han treballat per Festa Major, per la seva professionalitat, per la seva dedicació i per la il·lusió que han posat en tots els actes i que m’han sabut transmetre.

Però encara ens queda el concert del dia 21 amb el Canto del Loco i totes les propostes de la temporada artística de tardor. Així que continuarem treballant perquè Sabadell pugui gaudir d’una oferta cultural com es mereix.

Altres imatges de Festa Major

He volgut compartir amb vosaltres fotos d’alguns dels actes de Festa Major. No hi són tots, ni de bon tros, tan sols una petita selecció per a tots els que no heu pogut gaudir-ne amb nosaltres. No hi ha fotos de les exposicions, de les visites als edificis patrimonials (tret del Principal), de les passejades, de la bicicletada, de la mitja marató. També hi falten fotos d’un munt d’actuacions musicals, de la Rambla d’Humor o de les cercaviles. I tampoc dels actes que, tot i col·laborar-hi, l’Ajuntament no organitza, com les Barraques.
Vull agrair-vos la bona acceptació que han tingut totes les propostes i que he pogut copsar per la gran afluència de públic en tots els actes i pels vostres comentaris.
També vull felicitar-vos perquè sense la vostra col·laboració la Festa Major no seria, com ha estat, un exemple de participació i de civisme.
Felicitats, Sabadell!

Imatges de Festa Major: Cultura Popular

Imatges de Festa Major: Música

Imatges de Festa Major: dansa

Imatges de Festa Major: Els concerts del Parc Catalunya

Imatge de l'Outdoor Maxima session

Concert Sabadell 40 pop els Lax'n'Busto

Concert Sabadell 40 Pop amb la Beatriz Luengo

Imatge del concert d'en Peret

Imatges de Festa Major: El Pregó

El pregó del Mag Lari i l’espectacle Teixits a càrrec d’Efímer han estat un dels actes amb més bona acceptació per part del públic. Durant aquests dies de Festa Major, han estat molts els ciutadans que m’han fet arribar els seus comentaris, i tots els que es referien al pregó han estat felicitacions. Els qui no vau poder-ne gaudir us podreu fer una idea del que va ser amb les fotos.

Tot a punt per Festa Major

Tot i que el blog ha estat tancat per vacances, ja fa dies que treballo. Els darrers retocs de la Festa Major i altres qüestions m’han tingut força ocupat, prou com per no poder posar-lo al dia. Però ara ja estic aquí, amb forces renovades, i afrontant la Festa Major i el nou curs polític amb molta il.lusió, i amb les “piles carregades”.
Hem començat la setmana amb les inauguracions d’algunes de les exposicions que podreu visitar durant aquest dies.

Foto © Juanma Peláez

Dijous va tenir lloc la recepció de Festa Major, com ja sabreu ens vam reunir unes 1.800 persones a La Bassa. L’Alcalde, com cada any ens va rebre personalment per desitjar-nos una bona Festa Major i ens va adreçar unes paraules. Va fer un breu balanç d’un estiu, que al començament semblava que estaria marcat per la sequera i el consegüent augment dels incendis, i no ha estat així. Aquest estiu el recordarem pels Jocs Olímpics de Pequin, per la commoció de l’accident del vol JK-5022, i com no, pel debat sobre el finançament.

L’Alcalde, va assegurar que estem treballant per garantir els recursos en política social, sense deixar de banda les inversions en infrastructures, com el Metro de Sabadell o les noves rondes. Sabadell ha d’estar preparada pel final d’aquesta crisi i pel posterior període expansiu.

L’Alcalde va deixar clar que l’Ajuntament de Sabadell recolzarà a la Generalitat per defensar un bon finançament per Catalunya, però a la mateixa vegada continuarà reclamant la reforma del finançament a les administracions locals. Va recordar que en aquests moments els ajuntaments estem suportant el cost de prestacions que haurien d’estar finançades per administracions superiors, cosa que, al voler garantir els serveis propis de les administracions locals i la voluntad de no augmentar la pressió fiscal als ciutadans, obliguen a fer una equilibris que a la llarga poden repercutir negativament en la ciutats.

Tots els assistents vam poder comprovar que la recepció d’enguany ha estat coherent amb la política de l’ajuntament per afrontar aquesta crisi, però tot i que ha estat més austera, no va faltar una copa de cava per poder brindar per una bona Festa Major.

Des del blog vull compartir aquest brindis amb tots vosaltres.

Tancat per vacances

Temporada artística de tardor 2008

I després de la Festa Major... us presentem les propostes de la temporada artística de tardor.

Sabadell, ciutat amiga del circ

Recollint la bandera de mans del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i

del President de l'Associació de Professionals del Circ a Catalunya (APCC)

Aquesta setmana s’ha formalitzat la creació de la xarxa de Ciutats Amigues del Circ. Durant l’acte, que va tenir lloc al Palau Marc, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el president de l’Associació de Professionals del Circ a Catalunya (APCC) ens han fet lliurament d’una bandera que ens acredita a cada un dels 11 municipis que formem part d’aquesta xarxa.

Aquesta iniciativa forma part del Pla integral del circ del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure el circ, atreure nous públics i millorar les condicions tant dels professionals, com de projectes relacionats amb el circ. Els municipis que integrem aquesta xarxa ens hem compromès a oferir una programació continuada d’activitats i espectacles de circ durant un mínim de quatre anys.

Per la seva banda, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació es compromet a donar suport econòmic a les activitats incloses en el projecte de cada Ciutat Amiga.

A Sabadell, d’acord amb aquesta voluntat de millorar les condicions dels professionals, hem tingut durant aquest any el Circus Delirium residint a l’Estruch de gener a març. Actualment tenim també fent una residència al Circo de la Sombra i en tenim prevista una de Fura.
A l’Estruch igualment, entre els mesos de juny i juliol, té lloc el taller de circ adreçat a joves i infants, dirigit per professors procedents de l’Escola de Circ Rogelio Rivel. I enguany hem ampliat l’oferta formativa amb un taller de jocs malabars al carrer i un altre de circ, que s’han dut a terme a les biblioteques de la ciutat.

Són uns quants els circs que passen al llarg de l’any per Sabadell i ens ofereixen els seus espectacles. Però des de l’any 2000 Sabadell compta amb un altre marc on gaudir d’aquestes propostes: el Festival 30 Nits. Aquest any s’han programat 4 espectacles, dos dels quals gratuïts, i els altres dos amb una entrada simbòlica i amb l’objectiu d’oferir espectacles familiars en horari de nit i atreure nous públics envers aquesta disciplina artística.

Així que ja ho sabeu, des d’ara, formalment, Sabadell és Ciutat Amiga del Circ.

Festa Major de Sabadell 2008

Foto © Juanma Peláez

Avui he fet una de les tasques més agraïdes de la meva feina, en la qual m’han acompanyat la Marta Farrés i el Josep Ayuso.

Sempre és agradable donar bones notícies, i encara més tenir l’honor presentar la Festa Major d’una ciutat com Sabadell, la meva ciutat.

La Festa Major no és tan sols la gran festa d’esbarjo de la ciutat, ni la cita amb el retrobament d’amics i veïns després de les vacances, sinó que també acompleix moltes altres funcions.

D’una banda, permet la divulgació de tradicions com a signes d’identitat d’un poble. El fet que els actes es desenvolupin al carrer i siguin gratuïts fa que la Festa Major sigui l’escenari idoni per arribar a un públic que d’altra manera no assistiria a determinats espectacles.

D’altra banda, exerceix una funció cívica, en tant que la ciutat, l’espai públic, es converteix en un gran escenari, un espai de festa, de diversió, de relació. Fa que tots valorem i ens estimem una mica més la nostra ciutat, les seves places, els seus racons, i que ens els sentim més nostres.

Finalment, és una eina per a la participació i la integració social. Aconsegueix que els ciutadans se sentin part d’una col·lectivitat participant en els actes, i permet que les persones nouvingudes coneguin la ciutat, els seus veïns i les seves tradicions en un ambient distès i festiu.

Enguany presentem un programa de Festa Major amb gairebé 250 propostes que, com sempre, seran gratuïtes. Un programa que intenta ser equilibrat en la diversitat i la qualitat dels actes. Des d’aquí torno a agrair a tots els col·laboradors i patrocinadors el seu suport, que fa que tots els actes de Festa Major puguin ser gratuïts.

Però si hi ha un tret diferencial en la Festa Major de Sabadell és l’important paper de les entitats i col·lectius, que durant aquest dies sortiran al carrer per oferir-nos les seves propostes, i que participen activament en la confecció del programa.

En pocs dies podreu disposar d’un enllaç per consultar la programació integra a www.sabadell.cat i aquí mateix, però us en faig cinc cèntims.

Tindrem un pregó creat especialment per a la inauguració de la Festa Major de Sabadell, a càrrec de la companyia Efímer i del Mag Lari; un espectacle amb sorpreses i màgia.

També podrem gaudir d’una gran oferta de música, exposicions, teatre, visites a edificis patrimonials, itineraris, humor, una extensa programació infantil, la paella popular, el castell de focs… En fi, un munt d’actes i activitats perquè tothom s’ho passi bé.

Com sempre, espero que trobeu propostes que us incitin a sortir i a gaudir amb nosaltres d’aquesta Festa Major 2008.

Il.lusiona

Amb la Carla, seguint les instruccions del mag

Estem entrant en la recta final de la programació del festival 30 Nits. Durant aquests dies he pogut assistir a molts dels espectacles programats i comprovar la bona acceptació que estan tenint les propostes, ja siguin de teatre, dansa, concerts o cinema.

Ahir, va ser el torn de la màgia, i en Sergi Buka ens va fer passar una bona estona amb un espectacle fresc i divertit. Una de les propostes familiars en horari de nit, que ens va permetre veure nens entre el públic.

A més, vaig tenir la sort de ser escollit com a voluntari per participar en un dels seus trucs. Una experiència molt divertida. Aquí en teniu una prova.

L'enigma del castell

Foto del Castell de Can Feu. Obra de la Glòria Ribas.

Gràcies!

El cartell i els Grans Concerts de Festa Major

Avui hem presentat el cartell i els grans concerts de la Festa Major 2008.
Com ja sabeu, des de fa uns anys el cartell de Festa Major es tria mitjançant un concurs adreçat a joves dissenyadors. Es pretén donar així una oportunitat als nous artistes i dissenyadors gràfics que inicien el seu camí professional.

Enguany hem rebut gairebé 60 propostes, entre les quals ha estat escollida la de la Vèlia Bach. Des d’aquí torno a felicitar-te, Vèlia.

Pel que fa als grans concerts de Festa Major d’enguany, com a novetat tots tindran lloc a l’amfiteatre del parc de Catalunya, ja que, per la seva qualitat, hi esperem una gran assistència.

Aquest any hem fet una aposta important, gràcies a la col·laboració de Màxima FM i Los 40 Principales, que ens permetrà comptar amb els grups en condicions més avantatjoses i d’altra banda també ens possibilitarà provar nous formats amb formacions que d’altra manera seria més difícil tenir.

Així, el dia 5 de setembre començarem amb Màxima Outdoor Festival, que es configura com una sessió de música dance multitudinària amb la participació de Taiko Tikaro i Dreaminfusion, convidats per Màxima FM, i altres DJ de renom nacional i internacional de la mà de Dani Moreno, el gran DJ de l’emissora.

El 6 de setembre: La Festa 40 Principales, una festa plena d’artistes del pop rock català i estatal com Beatriz Luengo, Taxi, Lexu’s, Filippo Landini, Lpuerta de los sueños, Mister Cometa, No Way Out i Señor Trepador. Tots interpretaran 3 o 4 del seus darrers temes, i la vetllada s’acabarà amb un concert complet de Lax’n’busto.

El diumenge 7 de setembre, torn per a la rumba catalana amb Zulu 9.30, Peret i La Troba Kung-Fú. Sens dubte, tres maneres diferents d’entendre aquest gènere.

I finalment el 21 de setembre, El Canto del Loco. Que oferiran a Sabadell l’únic concert gratuït de la seva gira, en què interpretaran les cançons que els han fet una de les bandes de referència del pop espanyol, i els temes del seu darrer treball discogràfic, Personas, del qual han venut al voltant de 200.000 còpies en poc més de tres mesos.

Ben aviat podreu disposar del programa de la Festa Major 08 als canals de comunicació habituals, i del qual també tindreu informació en aquest blog, amb les propostes més tradicionals, les infantils, les exposicions i tot allò que fa que la nostra Festa Major sigui una cita obligada per al retrobament de la ciutat com a cloenda de les vacances d’estiu i inici del nou curs escolar.

Bona Festa Major a tothom!