Fa uns dies, vaig viure una situació molt especial que em va omplir d’alegria i orgull: la meva filla Georgina, sota la direcció de la Dra. Lourdes Benería (professora Emèrita de la Cornell University) i a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona va dur a terme la lectura pública de la seva tesina.
El jurat estava format per la mateixa Doctora Benería en qualitat de tutora, la Dra. Josepa Bru del Departament de Geografia de la Universitat de Girona, en qualitat de Vocal Segona i de la Dra. Yolanda Tortajada professora dels Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili. Com a suplent hi fou present la Dra. Anna Ortiz Guitart professora de Departament de Geografia de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Georgina ens va fer un brillant resum del seu treball “Efecte de la crisi econòmica actual en el mercat laboral per a dones i homes”.
En la seva exposició, començà emmarcant l’objectiu de la recerca, el qual està centrat en analitzar l’impacte de la crisi econòmica actual en homes i dones, així com l’efecte que aquesta hagi pogut tenir en les relacions de gènere. Partint de la base que el capitalisme ha operat des del seu origen en conjunció amb el patriarcat, l’estudi pretén examinar si en el moment de crisi d’aquest mode de producció també es posen en crisi les relacions de gènere. L’anàlisi es centra en l’impacte de la crisi en el mercat laboral.
Georgina continuà la seva exposició explicant la metodologia utilitzada i els paradigmes sota els quals opera la investigació. A continuació exposà el marc teòric sobre l’origen de les causes que han conduït a l’actual situació de crisi del sistema econòmic i analitzà, a través de dades empíriques, l’impacte d’aquesta crisi en diferents àmbits, les conseqüències diferencials que ha tingut per homes i per dones i com això pot haver alterat les relacions de gènere.
Les conclusions a les que arribà, de forma molt resumida han estat les següents:
• La crisi econòmica ha empitjorat la situació en el món productiu tant d’homes com de dones, però la desigualtat de gènere que es dóna al mercat laboral no és fruit de la crisi sinó que és prèvia a aquesta.
• L’impacte de la crisi ha estat proporcionalment major en el col·lectiu d’homes que en el de dones, donant-se un fenomen que es podria catalogar com “igualtat negativa” en la tendència a la precarització de la classe obrera.
• Els homes segueixen estan més ben situats que les dones dins del mercat de treball. Però l’empitjorament relatiu de la seva situació ha fet que la situació dels homes es vagi equiparant (en negatiu) a la de les dones.
• Tot sembla indicar que aquests canvis en l’esfera productiva estan produint també canvis en les relacions de gènere, debilitant-les, i fent reduir el poder de l’home dins la llar i la parella, i conduint a que cada cop siguin més dones les que ocupen el paper de persona de referència de la llar.
• És necessari interrogar-se, però, si aquests canvis són conjunturals o si, per contra, s’han donat moviments estructurals que provoquen canvis ja irreversibles a nivell de gènere. Tot sembla indicar que les variacions estan sent d’arrel en el propi sistema productiu i també en el sistema de sexe/gènere, i que, per tant, la tendència a la plena incorporació i a la permanència de les dones a l’esfera productiva acabarà esdevenint irreversible.
• Tots els canvis en les relacions de gènere que s’estan donant es poden veure seriosament afectats, i potser fins i tot frenats, en funció de les mesures que prenguin els governs per fer front a la crisi. S’està donant una privatització de la protecció social, i l’assumpció de les despeses socials s’han traslladat al terreny privat, responsabilitzant-se’n principalment les dones.
• La solució passa per trobar un altre sistema. L’actual, al ser intrínsecament injust, no pot proveir les eines per transformar-se de tal manera que pugui satisfer les necessitats de la majoria de les persones i deixar d’estar al servei d’una classe minoritària.
En el jurat va haver-hi unanimitat a l’hora de valorar quantitativa i qualitativament el treball, destacant l’interès del tema, el rigor metodològic i el valor pràctic de les conclusions.
D’igual forma, els membres del jurat van ser unànimes a l’hora de destacar dues característiques del treball: d’una banda que ofereix nous camins per a continuar diverses recerques i de l’altra, el marcat interès en que sigui publicat.
Totes i cadascuna de les components del tribunal van fer les pertinents preguntes amb l’objectiu de, per una banda, aclarir algun aspecte concret (metodològic, conceptual, ....) i de l’altra, per verificar els coneixements de l’autora. Preguntes que la Georgina va contestar amb gran seguretat demostrant un profund coneixement del tema tractat.
Amb posterioritat el jurat es va retirar a deliberar. Passats uns minuts es comunicà públicament la seva decisió d’atorgar a la tesina una nota de 9.5, alhora que reiteraven les seves felicitacions a l’autora i l’encoratjaven a continuar les seves recerques amb la tesi doctoral.
No cal pas que us digui que per a mi fou un moment de gran felicitat, d’aquells exclusius que es recorden tota la vida. Contemplar com la teva filla, a la que has vist néixer i créixer, a la que has intentat educar de la millor manera i a la que has estimat més que a tu mateix, es demostra com a tota una experta en un tema tan sensible i important i que aquest resultat és fruit d’un talent més que destacable i d’una capacitat i voluntat de treball més que lloable, et deixa sumit en un estat de felicitat gairebé complerta.
Felicitats Georgina i gràcies. Felicitats per ser tant intel·ligent i treballadora. No et desanimis per les circumstàncies i segueix creient en tu mateixa: en els teus valors, en la teva capacitat i en la teva voluntat. I gràcies per aconseguir quelcom tan difícil com és el fer-me tan i tan feliç.
Sabadell Juliol 2012
