Article de la Sra. Pont sobre "la parra" de casa.
Una magnífica veïna i millor persona, la Sra.
Pepita Pont, va publicar un article al Diari de Sabadell del dissabte 4 d’agost
que ens ha omplert d’alegria a tota la família.
En ell parla de la parra de casa, de la casa
on jo vaig néixer fa més de cinquanta quatre anys. Una parra que van plantar
els pares tot just es vans instal·lar en la seva nova llar ( el dia de la Mare
de Deu d’Agost faria cinquanta cinc
anys) al carrer de la Baronia (llavors
Arraona) cantonada Bruguera. Una parra que per a tots nosaltres fou més que un
simple vegetal. Fou l’ombra que,
sobretot a l’estiu, ens acompanyà tantes
hores de conversa amb la família i els
veïns , que ens va permetre tantes hores de joc a mi mateix i als meus fills (a sota
seu hi havia un gronxador) i que va estar present en les nostres vides des del
dia que la família anar a viure a aquesta casa fins el trist jorn en que, morts
els pares, el meu germà i jo mateix la vàrem retornar als seus propietaris.
L’article diu així:
“La
parra del carrer Josep Bruguera provoca l’admiració de tothom”
Qui havia de dir que una parra que van plantar l’Emili
i la Lluïsa, amb els anys que fa que aquest matrimoni ens va deixar, ja per les
malalties o per la seva longevitat, hagi crescut d’una manera desmesurada “ja
que ningú la cuida”, traspassant la paret de l’eixida i penjant plena de raïms,
adornant el carrer i donant-li una alegría insospitada.
Vaig quedar sorpresa en veure que una senyora baixava
del cotxe i, amb una càmera, va fotografiar aquesta parra des de diferents
angles.
No vaig poder deixar de felicitar-la pel seu bon gust.
Va dir-me que cada dia, quan passa per aquest carrer, no deixa d’admirar-la i,
al parlar-ne amb el seu marit, aquest li suggerí que la fotografiés.
Una bona pensada! M’agradaria que tothom la respectés
i, qual els raïms siguin madurs, poder-los collir per degustar-los entre tots
els veïns, principalment amb l’Emili i el Lluís, els dos fills del matrimoni
que la va plantar.
Si això es pot assolir, serà un èxit de la cultura del
nostre poble.
Pepita Pont.
Gràcies Pepita, gràcies per aquest breu però
sentit article que , amb el motiu de la
parra, ens heu demostrat que, com nosaltres, els veïns, els nostres estimats veïns, seguiu recordar als pares.
Si em permeteu però voldria fer només una
puntualització. Dieu que, malgrat que ningú en te cura, ha traspassat la paret
i està plena de raïms. No és del tot cert. Tal com em va dir la meva
estimadíssima Teresa Sais, una altra veïna del carrer Bruguera, la mare, des d’allà
on sigui, la segueix regant cada dia. Si no, com és que està tant maca que
provoca l’admiració dels vianants?
