22/5/07

Quin és el vostre racó especial de Sabadell?


Avui, tornant als records de la nostra infantesa i a aquells racons especials de Sabadell que marquen la nostra història, publico un comentari que m'han enviat.

"Tenia uns 6 anys, al meu barri no hi havia enllumenat públic, circulaven pocs cotxes i des del balcó de casa nostra a la nit només es veia això, la foscor de la nit. Encara no hi havia res construït a la Riereta, ni a Can Borgonyó, tot eren camps, i el silenci quasi absolut només el trencava el xiulet del tren.
Però aquella nit va ser diferent. El paisatge que vèiem, o millor el que no vèiem, des del balcó va canviar i al fons es van encendre uns llums potents (al menys a mi m'ho van semblar) era l'enllumenat de l'estadi de la Nova Creu Alta.
Encara ara, després de molts anys, aquest és el record que jo guardo a la memòria del Sabadell de la meva infantesa, aquell gran espai buit i fosc amb les llums del camp de futbol."

Podeu veure les fotos de la construcció de l'estadi a l'apartat Història del web del club: www.cesabadell.org

I també podeu participar en aquest blog enviant un comentari amb el vostre racó especial de Sabadell.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs el meu racó especial de Sabadell en poden ser diversos. Tot i així, en diré un: el bar Suís, al carrer de l'Estació. Als 15 i 16 anys, les meves "campanes" a l'institut acabaven sempre anant a seure a les taules de marbre del Suís. Un aroma i ambient a cafè antic, de poble, un racó especial on llegir Stendahl, Rousseau, Freud, Dostoievski o Zola, en companyia d'un cafè o d'una cervesa.

Anònim ha dit...

Jo soc joveneta com ja saps pero sabadell per mi tota ella es una ciutat molt especial, una ciutata que estimo amb bogeria. Pero com tu dius tots tenim un racó molt especial...
Per mi el raco més especial és la zona del centre, però del centre no em vull referir només amb la Rambla (que molta gent quan diem centre és el primer que ens ve al cap) si no la tota la zona del carrer de l'església, el carrer de la rosa, racó del campanar, carrer gràcia, carrer sant antoni, plaça sant roc... passejant per aquests carreros puc arribar a respirar tot l'encant del casc antic de la ciutat, els racons amb més histories... si poguessin parlar tots els murs que configuren aquest carrers quedariem bocabadats amb els mils d'esdevediments que han pogut "veure".

Anònim ha dit...

Ostras Lluis!!, saps el que enyorem nosaltres, és el "MUSICAL" on ens pasabam les llargues tardes de dissabte i diumenge tafanejant, i els diumenges al migdia el Vermout amb aquelles escopinyes tan bones!!. La veritat desde que ho van tancar no és el mateix. Mateu i Conxi